PAU JUNY

OPCIÓ A

1. Explica quina és la funció del guionista en l'equip de producció de la pel·lícula i el paper que compleix el guió en el procés de creació de la mateixa. Assenyala exemples que conegues. 

El guionista és l'encarregat d'escriure el guió d'una pel·lícula, serie, documental etc.
En aquest cas el guionista d'una pel·lícula té la funció d'escriure el guió cinematogràfic. El seu teball és la base de tot proyecte en el que engloba el text cinematogràfic, tots els detalls necesaris, totes les indicacions indispensables per possar en practica una posta d'escena determinada.

2. Explica què és el so diegètic i descriu al menys un exemple cinematogràfic on la música diegètica tinga una marcada funció expressiva i narrativa. 

El so diegètic és la font del so que es troba en el espai fílmic, es a dir, que perteneix a l'história. Podem dir que és el so que capten els personajes.
Un exemple pot ser la famosa cançó del piano en "Casablanca" on el protagonista diu "Toca-la altra vegada Sam"

3. Els elements principals que configuren el sistema sonor radiofònic com el llenguatge són la palaura, la música, el so ambiente i el silenci. Podries indicar les principals funcions del silenci en el sistema sonor radiofònic? Pots servir-te d'exemples

El silenci es una forma no sonora i avegades es transforma en un signe. Té com a funció preparar la escolta. Per exemple quan insertem un silenci avans d'algo que es important, el silenci té una funció anticipadora, d'advertir al oyent de que va a escoltar algo important.
Tambié té la funció de reflexió. Quan deixem uns instants de silenci després d'algo important estem subratllant lo anterior i fent reflexionar al oyent.

4. Analitza la següent imatge publicitària, en els seus dos nivells, denotatiu i connotatiu, recolzant-te en les següents qüestions: En
quins mitjans de comunicació podria difondre's? Quin producte s'anuncia? A qui va dirigit? Quines estratègies de persuasió utilitza?
Raona per què compraries o no aquest producte.

A nivell denotatiu en aquesta imatge publicitària podem vore una frase que diu "Día de tía buena, maciza, dime como te llamas para poder pedirte a los reyes". Són els típics piropos bofres refintse al cos de la dona.

Aquest anunci o cartell podría difundir-se per diferents medis com televisió, carrer, etc.

Es un missatje dirigit al masclisme i huy en día és un tema que està molt present i per lo tant lo podríem vore en cualsevol lloc. 

En aquest cas l'imatgen no anuncía ningún producte, sinò que fa una cridà al maclisme per eliminar-lo. La gent no es conscient que eixes paraules fan mal, són comentaris vergonyosos en el que sitúa a la dona com un producte que es pot comprar. La imatgen utilitza una estratégia de tachar eixos insults bofres i deixar sols visible "Día de reyes". Aixó vol dir que es una campanya per eliminar el masclisme y per això tacha eixos insults i solament deixa visible el día de reixos que és lo que realment hi ha que disfrutar. No es un producte que es pot comprar pero si que es pot difundir i jo estic totalment d'acuerdo de que se difundan aquestos tipus de missages a la societat per calmar eixos atacs grosseros a les dones. 

OPCIÓ B

1. Partint de dues pel·lícules que conegues pertanyents a dues èpoques diferents de la història del cinema, raona com ha evolucionat

l'ús de les localitzacions per a crear els espais de la ficció cinematogràfica. 

Comparant la pel·lícula de King Kong de 1933 i la de Avatar de 2009 podem ver una gran evolució en quant als espais, efectes, etc. 
La pel·lícula de King Kong està en blanc i negre y Avatar en color i per lo tant podem vore una gran evolució perque gracies al color pots comprendre millor l'história i fer els espais més realistes. Amb l'utilizació d'efectes especials són més creíbles si apareix en color. 
Podem vorer que Avatar els espais són més alucinants perque en la actualitat, en el segle XXI, hem avançat moltíssim en quant a les tecnologíes en el cine i podem vore que els personatges, els paisatges, la selva, les maquines és tot realista i aixó fa que el espectador es afonse molt més en la pel·lícula. En la pel·lícula de King Kong els espais no són tan impresionants com la anterior, no es ve un trabajo darrere tan estructurat, trevallat i amb tant tecnología com es veu en Avatar. 

En conclusió podem dir que comparant les pel·lículas dels anys 30 amb les del segle XXI podem vore una gran evolució cinematogràfica gracies a los avances técnicos i tecnológics que anys tras anys tots van en aument. 


2. El so sol ser emprat per a subratllar la continuïtat del relat. Descriu dos exemples de relats audiovisuals on aquesta funció del so

quede de manifest.

En les pel·lícules de por sobretot podem trobar moltes escenes en la que el so subratlla eixa continuitat. En qualsevol escena de intriga gracies al so perque al prescindir dels rótuls se facilita la representació fora del encuadre. El so es algo imprescindible en un relat audiovisual perque amb ell antens millor la psicología dels personatges i t'ajuda a seguir eixa continuitat del relat. 

3. Alguns estudis recents assenyalen que els ciutadans menors de 30 anys s'informen majoritàriament (60%) a través de les xarxes

socials (Facebook, Twitter, Whatsapp, etc...), sense consultar els mitjans informatius tradicionals com la premsa, la ràdio o la

televisió. Quins efectes pot tenir aquesta tendència actual en les societats modernes? 

Actualment la major part de la societat viu y solament viu del seu móvil. Això vol dir que més de la mitat de la societat utilitza el móvil ja sea per informarse, compartir informacions, etc.
No hi ha que fiar-se de tot lo que es diu per les redes socials, qualsevol pot entrar en Internet i publicar una foto o un text comunicant algo erróneo i en menys d'una hora s'ha difundit per totes les redes socials. Han ocorregut molts casos en el que la policía mediant les seues comters d'Internet han tingut que negar-lo per a que la gent no se preocupara. Jo estaría més segura de los informatius o la radio perque són els verdaders medios informatius en els que pots confiar i estar bén informat. 

4. Analitza la següent fotografia, en els seus dos nivells, denotatiu i connotatiu. Suggereix un títol que descriga el seu sentit. 

Podem vore que en la foto apareix un grup de persones amontonades alrededor d'un cordó de seguritat amb càmares en el Museu del Louvre en París. 
Totes les persones miren a la mateixa direcció, ja clar que estan enfocant segurament a la peça més important del museu, "La Gioconda" de Leonardo Da Vincci.
El fons esta un poquet desenfocat però es pot vore que hi ha un gran cuadre apaisat, que es tracta de "Les bodes de Canà" de Paolo Veronese. En quant a la composició la foto presenta una franja horizontal, en la part de abaix, aon està el grup de persones i en la part d'arriba és una zona lliure sense elements. Això vol dir que lo important de la foto està en la part baixa.

El encuadre es apaisai y no busca un sol protagonista, el protagonista es el grup senser. Qui va fer la foto volia destacar al grup de persones deixant lliure la zona d'arriba.
La foto te un àngul frontal i la profunditat es cra gracies al desenfoc del fons. 
En quant a la llum, és una llum artificial que prové dels focos de la sala situats en la zona alta. 
Se pot vore que la fotografía es a color y amb una gran gama de ells. Això fa una foto colorida i que crida la atenció.
Lo que a mi m'evoca aquesta foto és eixa sensació d'admirar una obra d'arte internacional, ja que podem vore a persones de diferents edats, diferents nacionalitats, i que eixe art mou les mases solament per a contemplar-lo. 

Posaría de títol "L'art mainstream"