domingo, 4 de marzo de 2018

COMENTARI DE "LA ISLA MÍNIMA"

FITXA TÉCNICA
Títol: La isla mínima
País: España
Any: 2014
Gènere: Thriller policíac
Director: Alberto Rodríguez
Guió: Alberto Rodríguez i Rafael Cobos
Duració: 1h i 45min
Repart: Raúl Arévalo, Javier Gutiérrez, Nerea Barros i Antonio de la Torre 

COMENTARI CRÍTIC
"La isla mínima" és una pel·lícula on trascurrix als anys 80 en Espanya, aon fa poc hi havia una dictadura i es havia asentat una jove i inestable democracia. En un poble al costat del Guadalquivir, desapareixen dos adolescents i dos inspectors enviats desde Madrid, Pedro i Juan, son els encarregats de resoldre el cas. Tambe es pot vore el punt de vista de les dos Espanyes, la que estava agust amb la dictadura i volia tornar a eixa doctrina i la que buscava modernitzar-se i instaurar una democracia, en els seus protagonistes.

Aquesta pel·licula va arrasar al premis goya d'aquell any i amb molta raó. Es una pel·licula exelent, amb una trama espectacular, en el punt de vista històric representa molt be la vida en aquella època, encara oscura, i es nota que hi ha un bon treball d'investigació darrere. A nivell actoral es increible, tot el repart ho va fer genial i la fotografia i els plans son preciosos.

Per últim dir que aquesta pel·lícula representa be que el cine Espanyol no es roí per a res i que es pot fer una bona pel·lícula sense tindre un presupost desorvitat com en Hollywood, sino solament tindre un bon guió, direcció i actors.

CARTELL

Us deixe un cartell que vaig fer per al meu grup scout

(per cert, no estaría mal que em compraseu papeletes)

CÓMIC

No es veu molt bé per culpa del flash pero posa: "se m'ha oblidat de com respirar"

QÜESTIONARI DE MATRIX

1. Quin tipus de món és el món de Neo al principi de la pel·lícula? Com
experimenta la realitat en la qual viu? Per què es planteja que alguna cosa no
encaixa en aquest món?
Ell viu una vida molt monótona treballant a una empresa d'informàtica, per això té una vida alternativa sent hacker y es nota infeliç
2. Tracta d'explicar el sentit de les següents frases del film:
a)“Supongo que ahora te sentirás un poco como Alicia cayendo por la madriguera del

conejo”: Jo crec que la relació que té amb el conte de Alicia en el país de les meravelles és el contrast dels dos móns que existixen, es a dir, hi ha una relació entre matrix-món real y món de Alicia-país de les meravelles.
b)“¿Crees en el destino, Neo?
–No.
-¿Por qué no?
–No me gusta la idea de no ser yo el que controle mi vida.”: Basicament aquesta pel·lícula té eixe missage molt americà de "tot el món es lliure i visca la llibertat i hi ha que lluitar per la llibertat etc." y el protagonista té que ser la representació de eixos ideals.
c)“Matrix es el mundo puesto ante tus ojos para ocultarte la verdad.
-¿Qué verdad?
-Que eres un esclavo.”: Apart de lo que he dit abans de la llibertat, també té algo de crítica a eixa societat aon et alieneen amb el treball i el consumisme per utilitzar-te com un utencili més, el esclavisme del segle XXI.
d)”Si tomas la pastilla azul, fin de la historia: despertarás en tu cama y creerás lo que
quieras creerte. Si tomas la roja, te quedas en el país de las maravillas y yo te enseñaré
hasta donde llega la madriguera de conejos.... Recuerda: lo único que te ofrezco es la
verdad, nada más.”: Es la decisió que basicament es planteja en tota la pel·lícula: amb el sistema, sent fidel amb ell i creer-te tot el que et diuen o en conta d'ell, ser crític i anel·lar la llibertat individual.
e)“¿Qué es Matrix? Matrix es una simulación interactiva neural”: Matrix es, efectivament, una simulació que et fa pensar erroneament i et manipula a través de la teua ment, algo aixina com el "geni maligne" de Descartes
f)“¿Qué es lo real? Si te refieres a lo que puedes sentir, a lo que puedes saborear y ver,
lo real podrían ser señales eléctricas interpretadas por tu cerebro.”: Una explicació molt científica de com és la realitat, també parla de com esta es més que els impulsos que hi ha en el teu cerbell i que es pot percivir per altres maneres.
g)“Existe otro organismo en este planeta que sigue el mismo patrón. ¿Sabe cuál es? Un
virus. Los humanos son una enfermedad, son el cáncer de este planeta, son una plaga y
nosotros somos la única cura.”: El típic discurs suprematista de villà classic: Es que X és un error/són dèbils/són roïns i jo sóc el bo/fort/verdader etc.
3. En quins moments del film es posa en joc la llibertat dels éssers
humans? Quan són més lliures els éssers humans, quan coneixen veritablement la
realitat o quan viuen enganyats per una il·lusió?
Es possa en joc sobreot en l'escena de les pildores aon Neo te escollir. A vore, l'esser humà sempre es més lliure coneixent la veritat, pero, les mateixes persones tenen la llibertat de viure una mentira, no?
4. Per què Cifra traeix als seus companys? Què penses del seu comportament?
Perque viure baix eixe sistema, sent ignorant és més comode que saber tota la veritat, sobretot si estas en una posissió alta en eixe sistema.
5. On està la ment mentre el cos dels personatges es troba connectat en les butaques que a aquest efecte hi ha en la nau?
Jo crec que en el cos, però esta sent projectada per la ment de cadascú del integrants i son el impulsos els que creen que estan en eixa realitat
6. Seria possible que el que pensem que és real no ho siga? Podem estar segurs que
no vivim en algun tipus de Matrix?
Clar que es possible, com ja he dit, aquesta pel·lícula se apropa a la teoria del "geni maligne" de Descartes que diu que hi ha un geni que conspira per que tot lo que pensem que es veritat en realitat siga mentida, en aquest cas, matrix, aixina que no podem estar segurs de no viure en matrix.
7. Per què l'oracle deixa creure a Neo que no és el triat?
L'oracle li dóna a escollir entre dos possiblitat i ell escollix la realitat de que ell no és el triat, crec que te que vore amb el tema de la llibertat.
8. Neo tria salvar a Morfeo fins i tot a costa de la seua pròpia vida. Per què ho fa?
Primer, ell pensa que no es el triat i Morfeo s'ha sacrificat per ell perque pensa que es el triat, aixina que pensa que es culpa seua, segona, l'oracle li habia dit que eixe era el seu futur.
9. Trobes alguna situació del món d'avui que coincidisca en part amb el que
explica la pel·lícula.
Justament, la mateixa societat consumista i capitalista voraç que t'utilitza com peó per als grossos i poderosos.
10. La doble realitat, la veritat i l'aparença, té múltiples lectures. Quin o quins
podrien ser les més destacables en l'actualitat? Són totes les aparences dolentes?
Qui les crea o per què existeixen, quan s'oposen a la realitat?
Jo crec que el major exemple son les persones, la doble moral i l'hipocresia està a l'orde del dia, encara que no sempre sigua aixina.
Finalment, si et trobares en una situació semblant prendries la pastilla blava? O
pel contrari la roja? Justifica la teua elecció. 
Seria difícil, per un costat tens l'inacció i el viure en pau sense que ningú et moleste, i per altre costat ten la possiblitat que camviar (per a millor espere) el món. La pastilla blava es tentadora, pero escolliría la roja, simplement per orgull, perque nosaltres, com diu Neo, no tenim un destí predominat (pero sense caure en els tópic americans) i podem construir un món millor si tot el món se proposa.

viernes, 2 de marzo de 2018

FITXA TÉCNICA DE LA PEL·LÍCULA "LA NOCHE AMERICANA"


-Títol: La noche americana 
-Títol orignial: La nuit américaine 
-Origen pel·lícula: França
-País: França
-Guió: Jean-Louis Richard, Suzanne Schiffman, François Truffaut, 
-Fotografía: Pierre- William Glenn
-So: Antoine Bonfanti, René Levert, Harrik Maury
-Data: 24 de maig de 1973 
-Director: François Truffaut 
-Director artístic: Damien Lanfranchi 
-Editor: Yann Dedet i Martine Barraqué
-Productor: Marcel Berbert
-Durada: 1h 55min 
-Gènere: Comèdia, drama, romanç 
-Escenaris: Una casa, paltó, carrer, etc.
-Qualificacció: No apta per a menors de 13 anys. 
-Productora: Les Films du Carrosse, PECF, Produzione Intercontinentale Cinematográfica (PIC).
-Muntatge: Martine Barraqué i Yann Dedet
-Distribució: Warner- Columbia Films 
-Sinopsi:En els estudis La victorine de Niza s'ascomença a rodar una pel·lícula, aon l'argument gira entorn a l'história d'una dona jove que, tras fracasar en el seu matrimoni, decideix escapar amb el seu sogre. El director de la producció, Ferrand, es un personatge singular que destaca per la seua paciencia. A medida que avança el rodatge, els problemes amb l'equip aumenten.
-Personatges:
  -Jacqueline Bisset - Julie
  -François Truffaut - Director Ferrand
  -Valentina Cortese - Severine
  -Xavier Saint-Macary - Christian
  -Dani - Liliane
  -Alexandra Stewart - Stacey
  -David Markham - Doctor Nelson
  -Nathalie Baye - Joelle
  -Jean-Pierre Aumont - Alexandre
  -Jean Champion - Betrand
  -Jean-Pierre Léaud - Alphonse
  -Zénaïde Rossi - Madame Lajoie
-Premis i nominacións:
  -1973: Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
  -1973: Nominació als globus d'ors a la millor pel·lícula extranjera i actriu secundaria
  -1973: BAFTA a millor pel·lícula, millor director i millor actriu secundaria
  -1973: premis del cercle de crítics de Nova York a millor pel·lícula, millor director i millor actriu secundaria
  -1974: Nominació als Oscar a millor actriu de reparte, director i guió original
-Temes tractats: En aquesta pel·lícula es pot veure una instrospecció de l'industria cinematogràfica, conflictes amorosos entre els personatges i la fugacitat del temps aon tens que viure el moment.
-Reflexió personal: Es una bona pel·lícula per intoduir o explicar a la gent el món del cinéma i explicar també la seua história. A lo que respecta a la trama i el conflicte no m'ha emocionat, també perque a mi no m'atrau eixe tipus de pel·ícules amb enredos amorosos i similars, pero encara aixina m'ha paregut una bona pel·lícula i se la recomanaria a tot el món.