domingo, 20 de mayo de 2018
Citizen Kane: importancia en el món del cinema
"Citizen Kane" és una pel·lícula feta al 1941 per el director Orson Welles. Malgrat que la pel·lícula d'Orson Welles no inventà res tècnicament parlant, pero va aunar tot lo que els seus maestres varen fer abans d'innovador i ficar-lo en una sola pel·lícula, per això aquesta ha sigut reconeguda com una de las millors produccions cinematogràfiques de l'història, per dues raons principals; la primera, el seu guió, i la segona, l'utilització dels plans i les diferents angulacions que s'havien creat fins a l'època.
El guió, basat en els grans magnats de l'época, William Randolph Hearst, que tenia el monopoli complet dels periòdics, i la seua forma de simbolitzar aquest personatge: Rosebud, el nom que se l'havia donat a la seua amant. També, el enigma constant fins al final de la pel·lícula, en que es descobreix què significava realment Rosebud: el seu trineu de quan era un nen, la seua infància perduda.
D'altra banda, l'utilització de totes les tècniques angulars dels plans del cinema existents fins a l'època, a més d'una nova utilització del pla de cuc, i una ingeniosa posició dels plans i utilització d'aquestes per ressaltar característiques narratives del guió.
El so extradiegétic també jugà un gran paper a aquesta pel·lícula al ser més expresiu, a més d'una elaborada posada en escena i la capacitat del director de moure la càmera més enllà del enquadrament amb sutil agilitat i fluidesa.
El guió, basat en els grans magnats de l'época, William Randolph Hearst, que tenia el monopoli complet dels periòdics, i la seua forma de simbolitzar aquest personatge: Rosebud, el nom que se l'havia donat a la seua amant. També, el enigma constant fins al final de la pel·lícula, en que es descobreix què significava realment Rosebud: el seu trineu de quan era un nen, la seua infància perduda.
D'altra banda, l'utilització de totes les tècniques angulars dels plans del cinema existents fins a l'època, a més d'una nova utilització del pla de cuc, i una ingeniosa posició dels plans i utilització d'aquestes per ressaltar característiques narratives del guió.
El so extradiegétic també jugà un gran paper a aquesta pel·lícula al ser més expresiu, a més d'una elaborada posada en escena i la capacitat del director de moure la càmera més enllà del enquadrament amb sutil agilitat i fluidesa.
PAU JULIOL OPCIÓ B
1.Assenyala tres gèneres cinematogràfics que conegues i descriu les característiques de cadascun d'ells citant pel·lícules que
serveixen d'exemple.
El génere de terror: la seua trama va dirigida a produir en el espectador emocions com por, temor o pànic y jugar amb eixes emocions provocant sobresalts, suspensos, etc. Els personatges solen sér assasinats per assasins despiadats o poseits per forces sobrenaturals. Podem destacar pel·lícules com: "La nit dels morts vivents" i "Nosferatu"
El génere d'aventures: les escenes rebossa acció, com batalles, persecucions, etc.
Solen apareixer personatges estereotipats com un héroi fort i valient, un villà, una dona en apurs, etc. La acció dramática sol ocurrir fora dels espais cotidians i solen ser el llocs com selves, desserts, galaxies, etc.
Se li dona més atenció a l'ambientació, vestuari i maquillatge que al guió. Destaquen pel·lícules com "El sentor dels aneills", "Indiana Jones" i "Star Wars"
El génere de drama: El drama centra la seua temàtica en los conflictes emocionals de les persones. Són histories que traten les cuestions decisives de la vida como l'amor, els celos, el desamor, la maternidad, etc.
Destaquen pel·lícules com "La lladrona de llibres"
2. Les bandes sonores poden ser usades per enaltir i incrementar les emocions suggerides per la imatge. Descriu, servint-te
d’exemples, dos moments cinematogràfics on aquesta funció del so sigui clau per a la història.
Per exemple, la banda sonora de les pel·lícules de "Star wars" feta per John Williams que va pasar a l'história junt a la pel·lícula. Uns dels moments més memorables d'aquesta banda sonora és quan apareix el personatge de Darth Vader amb "La marxa imperial" de fons, que li dona una sensació d'estar present amb una figura imponet i maligna.
3.Principals diferències entre la notícia i l'editorial com a gèneres informatius. Raona i argumenta per què és necessari
diferenciar tots dos gèneres informatius.
Una notícia es el relat o redacció que refereix a un fet novedos ocurrit dins d'una comunitat o determinat àmbit específic, que fa que mereixca su divulgació
Un editorial es un génere periodístic, que consistix en un textoe no firmat que explica, valora y jutja a un fet noticiós d'especial importancia. Se tracta d'una opinión colectiva, d'un judici institucional formulat en concordancia amb la línea ideológica del medi.
Es molt important saber diferenciar tots els géneres informatius perque avans de llegir qualsevol cosa tens que saber d'on prové i per qui està escrit perque la intenció pot variar.
4. Analitza la següent fotografia, en els seus dos nivells, denotatiu i connotatiu. Suggereix un títol que descrigui el seu sentit.
Jo li podría de títol "El sistema educatiu"
En la imatge podem vore un tipus de desagüe que ajuda a desfer-se del aigua juno a un cordó donant a entendre que és el barret de la graduació. El tema es completament educativu.
En quant a la composició trobem un element central recolçant sobre una madera i amb un fons blanc.
Jo crec que aquesta fotografía expresa que, de la educació que es ensenya, s'oblida la matjor part d'ella. Es una dura crítica contra el sistema educatiu en la actualitat.
Es una imatgen en blanc i negre aon tota la atenció se centra en eixa gran metàfora que impresiona per su significat.
Si que observem profunditat amb la paret del fons.
Es un pla frontal destacant el objete.
serveixen d'exemple.
El génere de terror: la seua trama va dirigida a produir en el espectador emocions com por, temor o pànic y jugar amb eixes emocions provocant sobresalts, suspensos, etc. Els personatges solen sér assasinats per assasins despiadats o poseits per forces sobrenaturals. Podem destacar pel·lícules com: "La nit dels morts vivents" i "Nosferatu"
El génere d'aventures: les escenes rebossa acció, com batalles, persecucions, etc.
Solen apareixer personatges estereotipats com un héroi fort i valient, un villà, una dona en apurs, etc. La acció dramática sol ocurrir fora dels espais cotidians i solen ser el llocs com selves, desserts, galaxies, etc.
Se li dona més atenció a l'ambientació, vestuari i maquillatge que al guió. Destaquen pel·lícules com "El sentor dels aneills", "Indiana Jones" i "Star Wars"
El génere de drama: El drama centra la seua temàtica en los conflictes emocionals de les persones. Són histories que traten les cuestions decisives de la vida como l'amor, els celos, el desamor, la maternidad, etc.
Destaquen pel·lícules com "La lladrona de llibres"
2. Les bandes sonores poden ser usades per enaltir i incrementar les emocions suggerides per la imatge. Descriu, servint-te
d’exemples, dos moments cinematogràfics on aquesta funció del so sigui clau per a la història.
Per exemple, la banda sonora de les pel·lícules de "Star wars" feta per John Williams que va pasar a l'história junt a la pel·lícula. Uns dels moments més memorables d'aquesta banda sonora és quan apareix el personatge de Darth Vader amb "La marxa imperial" de fons, que li dona una sensació d'estar present amb una figura imponet i maligna.
També destaca la pel·lícula "Rocky" en la que la banda sonora en l'escena en la que Sylvester Stallone entrena per a el combat que li dona epicitat. Aquesta música ha donat lloc a decenes d'imitacions. Fou una de les pioneres en insertar una escena en mitj de la pel·lícula amb la cançó principal a mode de videoclip.
3.Principals diferències entre la notícia i l'editorial com a gèneres informatius. Raona i argumenta per què és necessari
diferenciar tots dos gèneres informatius.
Una notícia es el relat o redacció que refereix a un fet novedos ocurrit dins d'una comunitat o determinat àmbit específic, que fa que mereixca su divulgació
Un editorial es un génere periodístic, que consistix en un textoe no firmat que explica, valora y jutja a un fet noticiós d'especial importancia. Se tracta d'una opinión colectiva, d'un judici institucional formulat en concordancia amb la línea ideológica del medi.
Es molt important saber diferenciar tots els géneres informatius perque avans de llegir qualsevol cosa tens que saber d'on prové i per qui està escrit perque la intenció pot variar.
4. Analitza la següent fotografia, en els seus dos nivells, denotatiu i connotatiu. Suggereix un títol que descrigui el seu sentit.
En la imatge podem vore un tipus de desagüe que ajuda a desfer-se del aigua juno a un cordó donant a entendre que és el barret de la graduació. El tema es completament educativu.
En quant a la composició trobem un element central recolçant sobre una madera i amb un fons blanc.
Jo crec que aquesta fotografía expresa que, de la educació que es ensenya, s'oblida la matjor part d'ella. Es una dura crítica contra el sistema educatiu en la actualitat.
Es una imatgen en blanc i negre aon tota la atenció se centra en eixa gran metàfora que impresiona per su significat.
Si que observem profunditat amb la paret del fons.
Es un pla frontal destacant el objete.
PAU JULIOL OPCIÓ A
1.Explica quines són les funcions del director de cinema i com interactua amb els membres de l'equip de producció. Cita
exemples de directors de cinema que conegues.
El director de cine es la persona ue s'encarrega de la filmació d'una pelicula, dona indicacions als actors, decidix la posada en escena de la camara, supervisa el decorat, el vestuari i totes les funcions necessaries per a fer un bon rodatje. El director de cine té com a funció supervisar i dirigir als professioals encarregats de totes les arees mentres es crea la pelicula. Ell selecciona y dirigix als actors, supervisa la creació del guió en el que interactua amb el guionista. També s'encarrega del diseny técnic. El director de cine se comunica amb tots els membres del seu equip per a saber com va el rodatje. Ell es la figura d'autoritat en el procès de creació i grabació de la pelicula.
Cal destacar directors com Stanley Kubrick, Christopher Nolan, Quentin Tarantino i Michael Bay.
2.Explica quines són les funcions del director de cinema i com interactua amb els membres de l'equip de producció. Cita
exemples de directors de cinema que conegues.
El só extradiegétic no diegétic es el só que no perteneix al espai fílmic com per exemple la banda sonora o la veu del narrador que son sorolls no diegétics perque no apareixen en el espai de la acció. Un exemple cinemátográfic poden ser les pelicules de Disney on al començament de cada pelicula sempre apareix un narrador amb una veu prou expressiva amb la que presenta la història.
Moltes pelicules recurreixen a la incorporació d'un narrador ja siga per a contar un fet del present, del passat o del futur.
3.Penses que les ràdios i televisions públiques han de ser rendibles en termes econòmics? Per què se'ls exigeix aconseguir
elevats índexs d'audiència?
Absolutament no. Pense que tant les televisions públiques com les privades tenen que ser completament reals, veraces, objectives i respectuoses. La televisió es un dels medis de comunicació més importants i més vistos per tot el mòn. Per tant tenen que reproduïr la realitat. les televisions públiques no tenen que reduïrse a res económic, tenen que seguir la seua línea i no deixarse portar per diners. Se lis exigeixen més índex d'audiència a les televisions públiques per que com és la que veu la majoría de la població tenen un pes mes gran que les privades per que tenen una quantitat menor d' espectadors.
4.Basant-te en aquesta imatge, explica de forma argumentada les connexions de la publicitat amb els productes culturals d'èxit.
La publicitat té molta importancia sobre la societat per això la publicitat es basa en productes culturals amb els quals la gent es sentix mes indenficada. En aquest cas "Los Simpsons" una serie famosa en la que tots s'identifiquen. Els anuncis tenen que estar conectats amb el mòn social per a que els seus missatges apleguen millor a la societat i et sentisques identificat. Sempre busquen missatges e images que criden l'atenció de les persones i aixina es guanyen la confiança de les persones.
Per tant es pot dir que la publicitat no pot prescindir dels productes culturals d'éxit en la societat per que son eixos missatges que transmitixen ens fan sentir mes segurs.
exemples de directors de cinema que conegues.
El director de cine es la persona ue s'encarrega de la filmació d'una pelicula, dona indicacions als actors, decidix la posada en escena de la camara, supervisa el decorat, el vestuari i totes les funcions necessaries per a fer un bon rodatje. El director de cine té com a funció supervisar i dirigir als professioals encarregats de totes les arees mentres es crea la pelicula. Ell selecciona y dirigix als actors, supervisa la creació del guió en el que interactua amb el guionista. També s'encarrega del diseny técnic. El director de cine se comunica amb tots els membres del seu equip per a saber com va el rodatje. Ell es la figura d'autoritat en el procès de creació i grabació de la pelicula.
Cal destacar directors com Stanley Kubrick, Christopher Nolan, Quentin Tarantino i Michael Bay.
2.Explica quines són les funcions del director de cinema i com interactua amb els membres de l'equip de producció. Cita
exemples de directors de cinema que conegues.
El só extradiegétic no diegétic es el só que no perteneix al espai fílmic com per exemple la banda sonora o la veu del narrador que son sorolls no diegétics perque no apareixen en el espai de la acció. Un exemple cinemátográfic poden ser les pelicules de Disney on al començament de cada pelicula sempre apareix un narrador amb una veu prou expressiva amb la que presenta la història.
Moltes pelicules recurreixen a la incorporació d'un narrador ja siga per a contar un fet del present, del passat o del futur.
3.Penses que les ràdios i televisions públiques han de ser rendibles en termes econòmics? Per què se'ls exigeix aconseguir
elevats índexs d'audiència?
Absolutament no. Pense que tant les televisions públiques com les privades tenen que ser completament reals, veraces, objectives i respectuoses. La televisió es un dels medis de comunicació més importants i més vistos per tot el mòn. Per tant tenen que reproduïr la realitat. les televisions públiques no tenen que reduïrse a res económic, tenen que seguir la seua línea i no deixarse portar per diners. Se lis exigeixen més índex d'audiència a les televisions públiques per que com és la que veu la majoría de la població tenen un pes mes gran que les privades per que tenen una quantitat menor d' espectadors.
4.Basant-te en aquesta imatge, explica de forma argumentada les connexions de la publicitat amb els productes culturals d'èxit.
La publicitat té molta importancia sobre la societat per això la publicitat es basa en productes culturals amb els quals la gent es sentix mes indenficada. En aquest cas "Los Simpsons" una serie famosa en la que tots s'identifiquen. Els anuncis tenen que estar conectats amb el mòn social per a que els seus missatges apleguen millor a la societat i et sentisques identificat. Sempre busquen missatges e images que criden l'atenció de les persones i aixina es guanyen la confiança de les persones.
Per tant es pot dir que la publicitat no pot prescindir dels productes culturals d'éxit en la societat per que son eixos missatges que transmitixen ens fan sentir mes segurs.
PAU JUNY
OPCIÓ A
1. Explica quina és la funció del guionista en l'equip de producció de la pel·lícula i el paper que compleix el guió en el procés de creació de la mateixa. Assenyala exemples que conegues.
El guionista és l'encarregat d'escriure el guió d'una pel·lícula, serie, documental etc.
En aquest cas el guionista d'una pel·lícula té la funció d'escriure el guió cinematogràfic. El seu teball és la base de tot proyecte en el que engloba el text cinematogràfic, tots els detalls necesaris, totes les indicacions indispensables per possar en practica una posta d'escena determinada.
2. Explica què és el so diegètic i descriu al menys un exemple cinematogràfic on la música diegètica tinga una marcada funció expressiva i narrativa.
El so diegètic és la font del so que es troba en el espai fílmic, es a dir, que perteneix a l'história. Podem dir que és el so que capten els personajes.
Un exemple pot ser la famosa cançó del piano en "Casablanca" on el protagonista diu "Toca-la altra vegada Sam"
3. Els elements principals que configuren el sistema sonor radiofònic com el llenguatge són la palaura, la música, el so ambiente i el silenci. Podries indicar les principals funcions del silenci en el sistema sonor radiofònic? Pots servir-te d'exemples
El silenci es una forma no sonora i avegades es transforma en un signe. Té com a funció preparar la escolta. Per exemple quan insertem un silenci avans d'algo que es important, el silenci té una funció anticipadora, d'advertir al oyent de que va a escoltar algo important.
Tambié té la funció de reflexió. Quan deixem uns instants de silenci després d'algo important estem subratllant lo anterior i fent reflexionar al oyent.
4. Analitza la següent imatge publicitària, en els seus dos nivells, denotatiu i connotatiu, recolzant-te en les següents qüestions: En
quins mitjans de comunicació podria difondre's? Quin producte s'anuncia? A qui va dirigit? Quines estratègies de persuasió utilitza?
Raona per què compraries o no aquest producte.
Comparant la pel·lícula de King Kong de 1933 i la de Avatar de 2009 podem ver una gran evolució en quant als espais, efectes, etc.
La pel·lícula de King Kong està en blanc i negre y Avatar en color i per lo tant podem vore una gran evolució perque gracies al color pots comprendre millor l'história i fer els espais més realistes. Amb l'utilizació d'efectes especials són més creíbles si apareix en color.
Podem vorer que Avatar els espais són més alucinants perque en la actualitat, en el segle XXI, hem avançat moltíssim en quant a les tecnologíes en el cine i podem vore que els personatges, els paisatges, la selva, les maquines és tot realista i aixó fa que el espectador es afonse molt més en la pel·lícula. En la pel·lícula de King Kong els espais no són tan impresionants com la anterior, no es ve un trabajo darrere tan estructurat, trevallat i amb tant tecnología com es veu en Avatar.
En conclusió podem dir que comparant les pel·lículas dels anys 30 amb les del segle XXI podem vore una gran evolució cinematogràfica gracies a los avances técnicos i tecnológics que anys tras anys tots van en aument.
2. El so sol ser emprat per a subratllar la continuïtat del relat. Descriu dos exemples de relats audiovisuals on aquesta funció del so
En les pel·lícules de por sobretot podem trobar moltes escenes en la que el so subratlla eixa continuitat. En qualsevol escena de intriga gracies al so perque al prescindir dels rótuls se facilita la representació fora del encuadre. El so es algo imprescindible en un relat audiovisual perque amb ell antens millor la psicología dels personatges i t'ajuda a seguir eixa continuitat del relat.
3. Alguns estudis recents assenyalen que els ciutadans menors de 30 anys s'informen majoritàriament (60%) a través de les xarxes
Podem vore que en la foto apareix un grup de persones amontonades alrededor d'un cordó de seguritat amb càmares en el Museu del Louvre en París.
Totes les persones miren a la mateixa direcció, ja clar que estan enfocant segurament a la peça més important del museu, "La Gioconda" de Leonardo Da Vincci.
El fons esta un poquet desenfocat però es pot vore que hi ha un gran cuadre apaisat, que es tracta de "Les bodes de Canà" de Paolo Veronese. En quant a la composició la foto presenta una franja horizontal, en la part de abaix, aon està el grup de persones i en la part d'arriba és una zona lliure sense elements. Això vol dir que lo important de la foto està en la part baixa.
El encuadre es apaisai y no busca un sol protagonista, el protagonista es el grup senser. Qui va fer la foto volia destacar al grup de persones deixant lliure la zona d'arriba.
La foto te un àngul frontal i la profunditat es cra gracies al desenfoc del fons.
En quant a la llum, és una llum artificial que prové dels focos de la sala situats en la zona alta.
Se pot vore que la fotografía es a color y amb una gran gama de ells. Això fa una foto colorida i que crida la atenció.
Lo que a mi m'evoca aquesta foto és eixa sensació d'admirar una obra d'arte internacional, ja que podem vore a persones de diferents edats, diferents nacionalitats, i que eixe art mou les mases solament per a contemplar-lo.
Posaría de títol "L'art mainstream"
1. Explica quina és la funció del guionista en l'equip de producció de la pel·lícula i el paper que compleix el guió en el procés de creació de la mateixa. Assenyala exemples que conegues.
El guionista és l'encarregat d'escriure el guió d'una pel·lícula, serie, documental etc.
En aquest cas el guionista d'una pel·lícula té la funció d'escriure el guió cinematogràfic. El seu teball és la base de tot proyecte en el que engloba el text cinematogràfic, tots els detalls necesaris, totes les indicacions indispensables per possar en practica una posta d'escena determinada.
2. Explica què és el so diegètic i descriu al menys un exemple cinematogràfic on la música diegètica tinga una marcada funció expressiva i narrativa.
El so diegètic és la font del so que es troba en el espai fílmic, es a dir, que perteneix a l'história. Podem dir que és el so que capten els personajes.
Un exemple pot ser la famosa cançó del piano en "Casablanca" on el protagonista diu "Toca-la altra vegada Sam"
3. Els elements principals que configuren el sistema sonor radiofònic com el llenguatge són la palaura, la música, el so ambiente i el silenci. Podries indicar les principals funcions del silenci en el sistema sonor radiofònic? Pots servir-te d'exemples
El silenci es una forma no sonora i avegades es transforma en un signe. Té com a funció preparar la escolta. Per exemple quan insertem un silenci avans d'algo que es important, el silenci té una funció anticipadora, d'advertir al oyent de que va a escoltar algo important.
Tambié té la funció de reflexió. Quan deixem uns instants de silenci després d'algo important estem subratllant lo anterior i fent reflexionar al oyent.
4. Analitza la següent imatge publicitària, en els seus dos nivells, denotatiu i connotatiu, recolzant-te en les següents qüestions: En
quins mitjans de comunicació podria difondre's? Quin producte s'anuncia? A qui va dirigit? Quines estratègies de persuasió utilitza?
Raona per què compraries o no aquest producte.
A nivell denotatiu en aquesta imatge publicitària podem vore una frase que diu "Día de tía buena, maciza, dime como te llamas para poder pedirte a los reyes". Són els típics piropos bofres refintse al cos de la dona.
Aquest anunci o cartell podría difundir-se per diferents medis com televisió, carrer, etc.
Es un missatje dirigit al masclisme i huy en día és un tema que està molt present i per lo tant lo podríem vore en cualsevol lloc.
En aquest cas l'imatgen no anuncía ningún producte, sinò que fa una cridà al maclisme per eliminar-lo. La gent no es conscient que eixes paraules fan mal, són comentaris vergonyosos en el que sitúa a la dona com un producte que es pot comprar. La imatgen utilitza una estratégia de tachar eixos insults bofres i deixar sols visible "Día de reyes". Aixó vol dir que es una campanya per eliminar el masclisme y per això tacha eixos insults i solament deixa visible el día de reixos que és lo que realment hi ha que disfrutar. No es un producte que es pot comprar pero si que es pot difundir i jo estic totalment d'acuerdo de que se difundan aquestos tipus de missages a la societat per calmar eixos atacs grosseros a les dones.
OPCIÓ B
1. Partint de dues pel·lícules que conegues pertanyents a dues èpoques diferents de la història del cinema, raona com ha evolucionat
1. Partint de dues pel·lícules que conegues pertanyents a dues èpoques diferents de la història del cinema, raona com ha evolucionat
l'ús de les localitzacions per a crear els espais de la ficció cinematogràfica.
Comparant la pel·lícula de King Kong de 1933 i la de Avatar de 2009 podem ver una gran evolució en quant als espais, efectes, etc.
La pel·lícula de King Kong està en blanc i negre y Avatar en color i per lo tant podem vore una gran evolució perque gracies al color pots comprendre millor l'história i fer els espais més realistes. Amb l'utilizació d'efectes especials són més creíbles si apareix en color.
Podem vorer que Avatar els espais són més alucinants perque en la actualitat, en el segle XXI, hem avançat moltíssim en quant a les tecnologíes en el cine i podem vore que els personatges, els paisatges, la selva, les maquines és tot realista i aixó fa que el espectador es afonse molt més en la pel·lícula. En la pel·lícula de King Kong els espais no són tan impresionants com la anterior, no es ve un trabajo darrere tan estructurat, trevallat i amb tant tecnología com es veu en Avatar.
En conclusió podem dir que comparant les pel·lículas dels anys 30 amb les del segle XXI podem vore una gran evolució cinematogràfica gracies a los avances técnicos i tecnológics que anys tras anys tots van en aument.
2. El so sol ser emprat per a subratllar la continuïtat del relat. Descriu dos exemples de relats audiovisuals on aquesta funció del so
quede de manifest.
En les pel·lícules de por sobretot podem trobar moltes escenes en la que el so subratlla eixa continuitat. En qualsevol escena de intriga gracies al so perque al prescindir dels rótuls se facilita la representació fora del encuadre. El so es algo imprescindible en un relat audiovisual perque amb ell antens millor la psicología dels personatges i t'ajuda a seguir eixa continuitat del relat.
3. Alguns estudis recents assenyalen que els ciutadans menors de 30 anys s'informen majoritàriament (60%) a través de les xarxes
socials (Facebook, Twitter, Whatsapp, etc...), sense consultar els mitjans informatius tradicionals com la premsa, la ràdio o la
televisió. Quins efectes pot tenir aquesta tendència actual en les societats modernes?
Actualment la major part de la societat viu y solament viu del seu móvil. Això vol dir que més de la mitat de la societat utilitza el móvil ja sea per informarse, compartir informacions, etc.
No hi ha que fiar-se de tot lo que es diu per les redes socials, qualsevol pot entrar en Internet i publicar una foto o un text comunicant algo erróneo i en menys d'una hora s'ha difundit per totes les redes socials. Han ocorregut molts casos en el que la policía mediant les seues comters d'Internet han tingut que negar-lo per a que la gent no se preocupara. Jo estaría més segura de los informatius o la radio perque són els verdaders medios informatius en els que pots confiar i estar bén informat.
4. Analitza la següent fotografia, en els seus dos nivells, denotatiu i connotatiu. Suggereix un títol que descriga el seu sentit.
Actualment la major part de la societat viu y solament viu del seu móvil. Això vol dir que més de la mitat de la societat utilitza el móvil ja sea per informarse, compartir informacions, etc.
No hi ha que fiar-se de tot lo que es diu per les redes socials, qualsevol pot entrar en Internet i publicar una foto o un text comunicant algo erróneo i en menys d'una hora s'ha difundit per totes les redes socials. Han ocorregut molts casos en el que la policía mediant les seues comters d'Internet han tingut que negar-lo per a que la gent no se preocupara. Jo estaría més segura de los informatius o la radio perque són els verdaders medios informatius en els que pots confiar i estar bén informat.
4. Analitza la següent fotografia, en els seus dos nivells, denotatiu i connotatiu. Suggereix un títol que descriga el seu sentit.
Podem vore que en la foto apareix un grup de persones amontonades alrededor d'un cordó de seguritat amb càmares en el Museu del Louvre en París.
Totes les persones miren a la mateixa direcció, ja clar que estan enfocant segurament a la peça més important del museu, "La Gioconda" de Leonardo Da Vincci.
El fons esta un poquet desenfocat però es pot vore que hi ha un gran cuadre apaisat, que es tracta de "Les bodes de Canà" de Paolo Veronese. En quant a la composició la foto presenta una franja horizontal, en la part de abaix, aon està el grup de persones i en la part d'arriba és una zona lliure sense elements. Això vol dir que lo important de la foto està en la part baixa.
El encuadre es apaisai y no busca un sol protagonista, el protagonista es el grup senser. Qui va fer la foto volia destacar al grup de persones deixant lliure la zona d'arriba.
La foto te un àngul frontal i la profunditat es cra gracies al desenfoc del fons.
En quant a la llum, és una llum artificial que prové dels focos de la sala situats en la zona alta.
Se pot vore que la fotografía es a color y amb una gran gama de ells. Això fa una foto colorida i que crida la atenció.
Lo que a mi m'evoca aquesta foto és eixa sensació d'admirar una obra d'arte internacional, ja que podem vore a persones de diferents edats, diferents nacionalitats, i que eixe art mou les mases solament per a contemplar-lo.
Posaría de títol "L'art mainstream"
domingo, 4 de marzo de 2018
COMENTARI DE "LA ISLA MÍNIMA"
FITXA TÉCNICA
Títol: La isla mínima
País: España
Any: 2014
Gènere: Thriller policíac
Director: Alberto Rodríguez
Guió: Alberto Rodríguez i Rafael Cobos
Duració: 1h i 45min
Repart: Raúl Arévalo, Javier Gutiérrez, Nerea Barros i Antonio de la Torre
COMENTARI CRÍTIC
"La isla mínima" és una pel·lícula on trascurrix als anys 80 en Espanya, aon fa poc hi havia una dictadura i es havia asentat una jove i inestable democracia. En un poble al costat del Guadalquivir, desapareixen dos adolescents i dos inspectors enviats desde Madrid, Pedro i Juan, son els encarregats de resoldre el cas. Tambe es pot vore el punt de vista de les dos Espanyes, la que estava agust amb la dictadura i volia tornar a eixa doctrina i la que buscava modernitzar-se i instaurar una democracia, en els seus protagonistes.
Aquesta pel·licula va arrasar al premis goya d'aquell any i amb molta raó. Es una pel·licula exelent, amb una trama espectacular, en el punt de vista històric representa molt be la vida en aquella època, encara oscura, i es nota que hi ha un bon treball d'investigació darrere. A nivell actoral es increible, tot el repart ho va fer genial i la fotografia i els plans son preciosos.
Per últim dir que aquesta pel·lícula representa be que el cine Espanyol no es roí per a res i que es pot fer una bona pel·lícula sense tindre un presupost desorvitat com en Hollywood, sino solament tindre un bon guió, direcció i actors.
CARTELL
(per cert, no estaría mal que em compraseu papeletes)
QÜESTIONARI DE MATRIX
1. Quin tipus de món és el món de Neo al principi de la pel·lícula? Com
experimenta la realitat en la qual viu? Per què es planteja que alguna cosa no
encaixa en aquest món?
Ell viu una vida molt monótona treballant a una empresa d'informàtica, per això té una vida alternativa sent hacker y es nota infeliç
2. Tracta d'explicar el sentit de les següents frases del film:
a)“Supongo que ahora te sentirás un poco como Alicia cayendo por la madriguera del
conejo”: Jo crec que la relació que té amb el conte de Alicia en el país de les meravelles és el contrast dels dos móns que existixen, es a dir, hi ha una relació entre matrix-món real y món de Alicia-país de les meravelles.
b)“¿Crees en el destino, Neo?
–No.
-¿Por qué no?
–No me gusta la idea de no ser yo el que controle mi vida.”: Basicament aquesta pel·lícula té eixe missage molt americà de "tot el món es lliure i visca la llibertat i hi ha que lluitar per la llibertat etc." y el protagonista té que ser la representació de eixos ideals.
c)“Matrix es el mundo puesto ante tus ojos para ocultarte la verdad.
-¿Qué verdad?
-Que eres un esclavo.”: Apart de lo que he dit abans de la llibertat, també té algo de crítica a eixa societat aon et alieneen amb el treball i el consumisme per utilitzar-te com un utencili més, el esclavisme del segle XXI.
d)”Si tomas la pastilla azul, fin de la historia: despertarás en tu cama y creerás lo que
quieras creerte. Si tomas la roja, te quedas en el país de las maravillas y yo te enseñaré
hasta donde llega la madriguera de conejos.... Recuerda: lo único que te ofrezco es la
verdad, nada más.”: Es la decisió que basicament es planteja en tota la pel·lícula: amb el sistema, sent fidel amb ell i creer-te tot el que et diuen o en conta d'ell, ser crític i anel·lar la llibertat individual.
e)“¿Qué es Matrix? Matrix es una simulación interactiva neural”: Matrix es, efectivament, una simulació que et fa pensar erroneament i et manipula a través de la teua ment, algo aixina com el "geni maligne" de Descartes
f)“¿Qué es lo real? Si te refieres a lo que puedes sentir, a lo que puedes saborear y ver,
lo real podrían ser señales eléctricas interpretadas por tu cerebro.”: Una explicació molt científica de com és la realitat, també parla de com esta es més que els impulsos que hi ha en el teu cerbell i que es pot percivir per altres maneres.
g)“Existe otro organismo en este planeta que sigue el mismo patrón. ¿Sabe cuál es? Un
virus. Los humanos son una enfermedad, son el cáncer de este planeta, son una plaga y
nosotros somos la única cura.”: El típic discurs suprematista de villà classic: Es que X és un error/són dèbils/són roïns i jo sóc el bo/fort/verdader etc.
3. En quins moments del film es posa en joc la llibertat dels éssers
humans? Quan són més lliures els éssers humans, quan coneixen veritablement la
realitat o quan viuen enganyats per una il·lusió?
Es possa en joc sobreot en l'escena de les pildores aon Neo te escollir. A vore, l'esser humà sempre es més lliure coneixent la veritat, pero, les mateixes persones tenen la llibertat de viure una mentira, no?
4. Per què Cifra traeix als seus companys? Què penses del seu comportament?
Perque viure baix eixe sistema, sent ignorant és més comode que saber tota la veritat, sobretot si estas en una posissió alta en eixe sistema.
5. On està la ment mentre el cos dels personatges es troba connectat en les butaques que a aquest efecte hi ha en la nau?
Jo crec que en el cos, però esta sent projectada per la ment de cadascú del integrants i son el impulsos els que creen que estan en eixa realitat
6. Seria possible que el que pensem que és real no ho siga? Podem estar segurs que
no vivim en algun tipus de Matrix?
Clar que es possible, com ja he dit, aquesta pel·lícula se apropa a la teoria del "geni maligne" de Descartes que diu que hi ha un geni que conspira per que tot lo que pensem que es veritat en realitat siga mentida, en aquest cas, matrix, aixina que no podem estar segurs de no viure en matrix.
7. Per què l'oracle deixa creure a Neo que no és el triat?
L'oracle li dóna a escollir entre dos possiblitat i ell escollix la realitat de que ell no és el triat, crec que te que vore amb el tema de la llibertat.
8. Neo tria salvar a Morfeo fins i tot a costa de la seua pròpia vida. Per què ho fa?
Primer, ell pensa que no es el triat i Morfeo s'ha sacrificat per ell perque pensa que es el triat, aixina que pensa que es culpa seua, segona, l'oracle li habia dit que eixe era el seu futur.
9. Trobes alguna situació del món d'avui que coincidisca en part amb el que
explica la pel·lícula.
Justament, la mateixa societat consumista i capitalista voraç que t'utilitza com peó per als grossos i poderosos.
10. La doble realitat, la veritat i l'aparença, té múltiples lectures. Quin o quins
podrien ser les més destacables en l'actualitat? Són totes les aparences dolentes?
Qui les crea o per què existeixen, quan s'oposen a la realitat?
Jo crec que el major exemple son les persones, la doble moral i l'hipocresia està a l'orde del dia, encara que no sempre sigua aixina.
Finalment, si et trobares en una situació semblant prendries la pastilla blava? O
pel contrari la roja? Justifica la teua elecció.
Seria difícil, per un costat tens l'inacció i el viure en pau sense que ningú et moleste, i per altre costat ten la possiblitat que camviar (per a millor espere) el món. La pastilla blava es tentadora, pero escolliría la roja, simplement per orgull, perque nosaltres, com diu Neo, no tenim un destí predominat (pero sense caure en els tópic americans) i podem construir un món millor si tot el món se proposa.
experimenta la realitat en la qual viu? Per què es planteja que alguna cosa no
encaixa en aquest món?
Ell viu una vida molt monótona treballant a una empresa d'informàtica, per això té una vida alternativa sent hacker y es nota infeliç
2. Tracta d'explicar el sentit de les següents frases del film:
a)“Supongo que ahora te sentirás un poco como Alicia cayendo por la madriguera del
conejo”: Jo crec que la relació que té amb el conte de Alicia en el país de les meravelles és el contrast dels dos móns que existixen, es a dir, hi ha una relació entre matrix-món real y món de Alicia-país de les meravelles.
b)“¿Crees en el destino, Neo?
–No.
-¿Por qué no?
–No me gusta la idea de no ser yo el que controle mi vida.”: Basicament aquesta pel·lícula té eixe missage molt americà de "tot el món es lliure i visca la llibertat i hi ha que lluitar per la llibertat etc." y el protagonista té que ser la representació de eixos ideals.
c)“Matrix es el mundo puesto ante tus ojos para ocultarte la verdad.
-¿Qué verdad?
-Que eres un esclavo.”: Apart de lo que he dit abans de la llibertat, també té algo de crítica a eixa societat aon et alieneen amb el treball i el consumisme per utilitzar-te com un utencili més, el esclavisme del segle XXI.
d)”Si tomas la pastilla azul, fin de la historia: despertarás en tu cama y creerás lo que
quieras creerte. Si tomas la roja, te quedas en el país de las maravillas y yo te enseñaré
hasta donde llega la madriguera de conejos.... Recuerda: lo único que te ofrezco es la
verdad, nada más.”: Es la decisió que basicament es planteja en tota la pel·lícula: amb el sistema, sent fidel amb ell i creer-te tot el que et diuen o en conta d'ell, ser crític i anel·lar la llibertat individual.
e)“¿Qué es Matrix? Matrix es una simulación interactiva neural”: Matrix es, efectivament, una simulació que et fa pensar erroneament i et manipula a través de la teua ment, algo aixina com el "geni maligne" de Descartes
f)“¿Qué es lo real? Si te refieres a lo que puedes sentir, a lo que puedes saborear y ver,
lo real podrían ser señales eléctricas interpretadas por tu cerebro.”: Una explicació molt científica de com és la realitat, també parla de com esta es més que els impulsos que hi ha en el teu cerbell i que es pot percivir per altres maneres.
g)“Existe otro organismo en este planeta que sigue el mismo patrón. ¿Sabe cuál es? Un
virus. Los humanos son una enfermedad, son el cáncer de este planeta, son una plaga y
nosotros somos la única cura.”: El típic discurs suprematista de villà classic: Es que X és un error/són dèbils/són roïns i jo sóc el bo/fort/verdader etc.
3. En quins moments del film es posa en joc la llibertat dels éssers
humans? Quan són més lliures els éssers humans, quan coneixen veritablement la
realitat o quan viuen enganyats per una il·lusió?
Es possa en joc sobreot en l'escena de les pildores aon Neo te escollir. A vore, l'esser humà sempre es més lliure coneixent la veritat, pero, les mateixes persones tenen la llibertat de viure una mentira, no?
4. Per què Cifra traeix als seus companys? Què penses del seu comportament?
Perque viure baix eixe sistema, sent ignorant és més comode que saber tota la veritat, sobretot si estas en una posissió alta en eixe sistema.
5. On està la ment mentre el cos dels personatges es troba connectat en les butaques que a aquest efecte hi ha en la nau?
Jo crec que en el cos, però esta sent projectada per la ment de cadascú del integrants i son el impulsos els que creen que estan en eixa realitat
6. Seria possible que el que pensem que és real no ho siga? Podem estar segurs que
no vivim en algun tipus de Matrix?
Clar que es possible, com ja he dit, aquesta pel·lícula se apropa a la teoria del "geni maligne" de Descartes que diu que hi ha un geni que conspira per que tot lo que pensem que es veritat en realitat siga mentida, en aquest cas, matrix, aixina que no podem estar segurs de no viure en matrix.
7. Per què l'oracle deixa creure a Neo que no és el triat?
L'oracle li dóna a escollir entre dos possiblitat i ell escollix la realitat de que ell no és el triat, crec que te que vore amb el tema de la llibertat.
8. Neo tria salvar a Morfeo fins i tot a costa de la seua pròpia vida. Per què ho fa?
Primer, ell pensa que no es el triat i Morfeo s'ha sacrificat per ell perque pensa que es el triat, aixina que pensa que es culpa seua, segona, l'oracle li habia dit que eixe era el seu futur.
9. Trobes alguna situació del món d'avui que coincidisca en part amb el que
explica la pel·lícula.
Justament, la mateixa societat consumista i capitalista voraç que t'utilitza com peó per als grossos i poderosos.
10. La doble realitat, la veritat i l'aparença, té múltiples lectures. Quin o quins
podrien ser les més destacables en l'actualitat? Són totes les aparences dolentes?
Qui les crea o per què existeixen, quan s'oposen a la realitat?
Jo crec que el major exemple son les persones, la doble moral i l'hipocresia està a l'orde del dia, encara que no sempre sigua aixina.
Finalment, si et trobares en una situació semblant prendries la pastilla blava? O
pel contrari la roja? Justifica la teua elecció.
Seria difícil, per un costat tens l'inacció i el viure en pau sense que ningú et moleste, i per altre costat ten la possiblitat que camviar (per a millor espere) el món. La pastilla blava es tentadora, pero escolliría la roja, simplement per orgull, perque nosaltres, com diu Neo, no tenim un destí predominat (pero sense caure en els tópic americans) i podem construir un món millor si tot el món se proposa.
sábado, 3 de marzo de 2018
viernes, 2 de marzo de 2018
FITXA TÉCNICA DE LA PEL·LÍCULA "LA NOCHE AMERICANA"
-Títol: La noche americana
-Títol orignial: La nuit américaine
-Origen pel·lícula: França
-País: França
-Guió: Jean-Louis Richard, Suzanne Schiffman, François Truffaut,
-Fotografía: Pierre- William Glenn
-So: Antoine Bonfanti, René Levert, Harrik Maury
-Data: 24 de maig de 1973
-Director: François Truffaut
-Director artístic: Damien Lanfranchi
-Editor: Yann Dedet i Martine Barraqué
-Productor: Marcel Berbert
-Durada: 1h 55min
-Gènere: Comèdia, drama, romanç
-Escenaris: Una casa, paltó, carrer, etc.
-Qualificacció: No apta per a menors de 13 anys.
-Productora: Les Films du Carrosse, PECF, Produzione Intercontinentale Cinematográfica (PIC).
-Muntatge: Martine Barraqué i Yann Dedet
-Distribució: Warner- Columbia Films
-Sinopsi:En els estudis La victorine de Niza s'ascomença a rodar una pel·lícula, aon l'argument gira entorn a l'história d'una dona jove que, tras fracasar en el seu matrimoni, decideix escapar amb el seu sogre. El director de la producció, Ferrand, es un personatge singular que destaca per la seua paciencia. A medida que avança el rodatge, els problemes amb l'equip aumenten.
-Personatges:
-Jacqueline Bisset - Julie
-François Truffaut - Director Ferrand
-Valentina Cortese - Severine
-Xavier Saint-Macary - Christian
-Dani - Liliane
-Alexandra Stewart - Stacey
-David Markham - Doctor Nelson
-Nathalie Baye - Joelle
-Jean-Pierre Aumont - Alexandre
-Jean Champion - Betrand
-Jean-Pierre Léaud - Alphonse
-Zénaïde Rossi - Madame Lajoie
-Premis i nominacións:
-1973: Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
-1973: Nominació als globus d'ors a la millor pel·lícula extranjera i actriu secundaria
-1973: BAFTA a millor pel·lícula, millor director i millor actriu secundaria
-1973: premis del cercle de crítics de Nova York a millor pel·lícula, millor director i millor actriu secundaria
-1974: Nominació als Oscar a millor actriu de reparte, director i guió original
-Temes tractats: En aquesta pel·lícula es pot veure una instrospecció de l'industria cinematogràfica, conflictes amorosos entre els personatges i la fugacitat del temps aon tens que viure el moment.
-Reflexió personal: Es una bona pel·lícula per intoduir o explicar a la gent el món del cinéma i explicar també la seua história. A lo que respecta a la trama i el conflicte no m'ha emocionat, també perque a mi no m'atrau eixe tipus de pel·ícules amb enredos amorosos i similars, pero encara aixina m'ha paregut una bona pel·lícula i se la recomanaria a tot el món.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)